Language Ideas in the Teaching of Latin in the 17th and 18th Centuries. Rivalry between Vernacular Languages: Antoni Portella’s «Nou mètode per aprendre la llengua llatina»
DOI:
https://doi.org/10.13035/H.2017.05.02.21Abstract
In 1764, Antoni Portella i Enric presented his book titled Nou methode per aprendre la llengua llatina. Primera part dels Rudiments (in English: A new method for learning Latin. Part one of the rudiments) to the Palma Town Hall. The book exemplified Port-Royal dictates and the fashionable educational ideas of the 17th century; it was successfully used in Minorcan schools, but it did not catch on in Majorca. The fact that it was written in Catalan, a language that was commonly used on the smaller island subject to the Treaty of Utrecht, and competed with grammar books created by experts who questioned its adequacy, put it at the center of a debate on the methodology for teaching Latin, as was common across Europe in the 17th and 18th centuries, but with the addition of the conflict between the two vernacular languages, Catalan and Spanish. This work deals with the controversy of ideas about the Catalan, Spanish and Latin languages that was lived in the second half of the eighteenth century in Mallorca and Menorca in the field of education; as well as the grammatical works in use.Downloads
References
Arnauld, Antoine y Claude Lancelot, Grammaire générale et raisonnée contenant les fondemens de l’art de parler, expliqués d’une manière claire et naturelle, Paris, Pierre le Petit, 1660.
Badia, Antoni M., «La impronta renacentista en las letras catalanas. Latín y romance en los siglos XV y XVI», Revista de lenguas y Literaturas Catalana, Gallega y Vasca, 4, 1995, pp. 165-180.
Basols de Climent, Mariano, «Nebrija en Cataluña», Emérita, 13, 1945, pp. 49-64.
Batllori, Miquel, A través de la historia i la cultura, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1979.
Batllori, Miquel, La cultura hispano-italiana de los jesuitas expulsos, Madrid, Gredos, 1996.
Bover, Joaquim M., Biblioteca de escritores baleares (la Ciutat de Mallorca, 1868), vols. I-II, Barcelona, Curial, documents de cultura-facsímil, 1975.
Boyer, Henri, «La Revolució francesa a la recerca de l’unilingüisme», en La invención de les llengües nacionals, ed. Francesc Feliu y Cristina Juher, Barcelona, Quaderns Crema, 1992, pp. 103-121.
Breva-Claramonte, Manuel, La didáctica de las lenguas en el Renacimiento (Juan Luis Vives y Pedro Simón Abril. Con selección de textos), Bilbao, Universidad de Deusto, 1994.
Calafat, Rosa, Llengua i repressió a la Mallorca del segle XVIII, tesis doctoral parcialmente inédita, 1993.
Calafat, Rosa, Sabotatge a la llengua catalana, Palma, Lleonard Muntaner, 1999.
Calvo, Vicente, «Apuntes sobre el léxico romance en las gramáticas latinas al uso en la escuela valenciana del XV», en La Universitat de València i l’Humanisme: «Studia Humanitatis» i renovació cultural a Europa i al Nou Món, ed. Ferran Grau, Xavier Gómez, Jordi Pérez y José M. Estellés. Valencia, Departament de Filologia Clàssica, Universitat de València, 2003, pp. 239-254.
Casanova, Pascale, La República mundial de las Letras, Barcelona, Anagrama, 2001.
Certeau de, Michel, Dominique Julia y Jacques Revel, Una politique de la langue. La Révolution française et les patois, París, Gallimard, 1975.
Comas, Antoni, Les excel·lències de la llengua catalana, Barcelona, Dalmau, 1967.
Espino Martín, Javier, «Enseñanza del latín e historia de las ideas, la Revolución de Port-royal y su repercusión en Francia y España durante el siglo XVIII», Minerva, 23, 2010, pp. 261-284.
Ferrando, Antoni y Miquel Nicolás, Història de la llengua catalana, Barcelona, UOC, 2011.
Ferté, Patrick, «Catalans et lumières: les étudiants de Minorque a l’Université d’Avignon au XVIIIè siècle», Provence historique, 192, 1998, pp. 179-203.
González de la Calle, Pedro Urbano, «Latín y romance. Contribución al estudio de la vida docente espanyola en el siglo XVI», Varia, Madrid, 1916, pp. 211-299.
Gran Enciclopèdia Catalana. Disponible en línea: http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/cerca?s.q=llemos%C3%AD&s.book=gec&search-go=Cerca#.VH9Zn8lg-u4 [03/09/2017].
Ijsewijn, Jozef, «Scrittori latini a Roma dal Barroco al Neoclassicismo», en Humanisme i literatura neollatina, ed. Josep Lluís Barona, València, Universitat de València, 1996, pp. 191-209.
Lancelot, Claude, Nouvelle méthode pour apprendre facilement et en peu de temps la langue latine, contennant les rudiments et les regles del genres, des Declinaisons, des Preterits, dela Syntaxe, et de la Quantité, París, Antoine Vitre, 1650.
Lázaro Carreter, Fernando, Las ideas lingüísticas en España durante el siglo XVIII, Barcelona, Crítica, 1985.
Marcet, Pere, Història de la llengua catalana, Barcelona, Teide, 1987, 2 vols.
Marcet, Pere y Joan Solà, Història de la lingüística catalana 1775-1900, volum I i II, Girona, Universitat de Girona/Eumo, 1998.
Marcos Marín, Francisco, Introducción a la Lingüística: Historia y Modelos, Madrid, Síntesis, 1994.
Martín, Miguel y Charo Nevado, «La enseñanza de lenguas extranjeras en los siglos XVI-XVIII. El caso del español», Ogigia, revista electrónica de estudios hispánicos, 5, 2009, pp. 5-18.
Murillo, Andreu, «La crisi educativa arran de la devolució definitiva de Manorca a la corona d’Espanya», Educació i Cultura, 5-6, 1982, pp. 71-81.
Nadal, Josep M., «Normativa i Història de la Llengua», en La invención de les llengües nacionals, ed. Francesc Feliu y Cristina Juher, Barcelona, Quaderns Crema, 1992, pp. 13-37.
Nadal, Josep M., Llengua escrita i llengua nacional. Barcelona, Quaderns Crema, 1992.
Oléo, Rafael, Historia de la isla de Menorca, Mahón, tip. de D. S. Fábregues, 1874.
Paredes, Maria (ed.), Antoni Febrer i Cardona (Maó, 1761-1841), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Biblioteca Filològica, 2005.
Pomar, Jaume, Assaig històric sobre el desenvolupament de la instrucció pública a Mallorca, Palma de Mallorca, Conselleria de cultura, Educació i Esports, Govern Balear, 1990.
Ponce de Léon, Rogelio, «La difusión de las artes gramaticales latino-portuguesas en España (siglos XVI-XVII)», Península, Revista de Estudos Ibéricos, 0, 2003, pp. 119-145.
Portella, Antoni, Nou mètode per aprendre la llengua llatina. Primera part dels Rudiments, Maó, en casa de Joseph Payen, 1762.
Rafanell, August, La llengua silenciada, Barcelona, Empúries, 1999.
Reixac, Baldiri, Instruccions per a l’ensenyança de minyons, tom II, ed. Salomó Marqués y Albert Rossich, Girona, Col·legi Universitari de Girona, 1981.
Robins, Robert H., Breve historia de la lingüística, Madrid, Cátedra, 2000.
Rubió i Balaguer, Jordi, Història de la Literatura Catalana, 1, Montserrat, 1984.
Sánchez Salor, Eustaquio, « ¿Qué arte de gramática enseñar en el siglo XVI? El caso de Valencia», en La Universitat de València i l’Humanisme: Studia Humanitatis i renovació cultural a Europa i al Nou Món, València, Departament de Filologia Clàssica, Universitat de València, 2003, pp. 193-218.
Sánchez Salor, Eustaquio, «Gregorio Mayáns y la Gramática latina», Studia Philologica Valentina, 14, 11, 2012, pp. 447-473.
Serra Ràfols, Elies, «La Introducció del castellà com a llengua d’ensenyament», Estudis romànics, 12, 1970, pp. 19-28.
Solà, Joan, «El llatí a l’ensenyament medieval», Randa, 9, 1979, pp. 65-71.
Soldevila, Ferran, El compromís de Casp, Barcelona, Rafael Dalmau, 1994.
Teorodo Peris, Josep, Vida i mort de la llengua llatina. Una polèmica lingüística al segle XVIII, València, Universitat de València, 2004.
Trudeau Danielle, Les inventeurs du bon usage (1529-1647), París, Les Éditions de Minuit, 1992.
Downloads
Published
Issue
Section
License
Hipogrifo (ISSN: 2328-1308) es una revista bajo una Licencia Creative Commons Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Unported.
